Passàvem per corriols nocturns amb gavetes al cap curulles d'inútils ciments...

....
Érem cors calcinats a l'octubrer viratge
Que arribàvem, vençuts, als suburbis tardans:
Gustàvem, barbullents, els beuratges novells
I ens vèiem transparents, i, torbats, ens miràvem
Quan l'or dels àlbers mor i neixen les estrelles.
......
J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar.

A Josep Obiols, record de Sa Tuna. 1923

.....
Ésser molts i ningú; i, a cada cosa,
En les foscors de la fosca que munta,
Dar-li un nom nou, sense alé ni pregunta,
I tenir por, com si ens colpís la llosa
......
J. V. Foix, Sol, i de dol.